Diversos blocs s’han fet ressò aquests dies sobre l’existència de concursos, una pràctica molt estesa en adjudicacions públiques per a projectes d’arquitectura, però que en el camp del disseny havia estat més o menys restringit a convocatòries dirigides a estudiants. De fa uns anys però, les coses estan canviant i administracions i empreses convoquen concursos oberts amb objectius poc clars i compensacions ridícules. De fet, algunes empreses empren sistemàticament aquest format per a l’adjudicació de les seves feines. Concursos que tot i ser restringits, no deixen de ser una pràctica llastimosa a la que probablement els professionals ens hauríem d’abstenir de participar-hi. Que treballin gratis ells!
Claret Serrahima i Oscar Guayabero qüestionaven al diari Avui la pràctica d’aquests concursos i la recent convocatòria per part de l’Ajuntament de Barcelona per a renovar el paviment i les terrasses de la Rambla de la ciutat. També es qüestionaven aquesta pràctica al bloc de Summa o el mateix Álvaro Sobrino a Crónicas de Pseudonimma amb la polèmica generada pel concurs del logo del Govern Espanyol i la postura claudicant de l’AEDP, després del manifest contrari consensuat per diverses Associacions.
La suposada democratització a la que aspiren els concursos, porta al descrèdit i la desprofessionalització de l’activitat i diverses organitzacions com l’AIGA manifest o l’ADG manifest han publicat manifestos marcant els límits per a l’adjudicació de concursos. Segurament la millor resposta és el boicot, al capdavall, la manca d’uns brífings ben fets i d’un jurat professional, converteixen els concursos en loteries. I ni guanyant, ens farem rics.
Per cert, us recomano aquest article de Luciano Cassisi sobre els perquès dels concursos i us enllaço amb el portal NO!SPEC.
