Fill de camperols, fundador del Partit Comunista Xinès i proclamador de la República Popular de la Xina, Mao Zedong és encara avui, una figura de culte al seu país. La seva imatge es difon arreu, i malgrat l’herència del Gran Salt Endavant, la fam i la misèria, l’amic de treballadors i camperols, sembla que és recordat amb certa tendresa. Enllorança potser, del fracàs d’un sistema econòmic que avui només conserva l’implacable control estatal sobre la banca, el sòl i els mitjans de comunicació.
El capitalisme, com arreu, s’hi ha fet fort i es mostra orgullós amb totes les seves cares, des dels exultants gratacels als misèrrims hutongs. Molts Audis, algún Ferrari i gent fent cua davant de camions per donar sang a canvi d’uns quants yuans. El capitalisme es consolida i el comunisme del Mao s’ho mira assegut tot esperant ésser venut en forma de figura de porcellana.
Constatat doncs, el creixement vertiginós d’un Estat que controla amb mà de ferro el creixement econòmic basat en la producció en massa, la competència més brutal i l’ús indiscriminat dels recursos energètics. Els més ferms candidats a ser els propers amos del món. I mentre, el poble s’ho mira amb un lleu somriure, i és que per a la majoria, el creixement econòmic és tan sols garantia de supervivència. Deu ser el llegat del capitalisme. Com ha estat sempre, a tot arreu.
