Avui finalitzava la tria del nou logotip d’Spanair des de que fa unes setmanes, els seus nous administradors decidien mantenir-ne el nom, però netejar-ne la imatge. I brindaven la possibilitat de triar entre dues opcions finalistes, món i deixant, als internautes.
Una opció perfectament legítima, en tant que s’ha contractat un disseny a un estudi professional, que ha derivat en dues opcions possibles i que s’intenta aconseguir la complicitat del personal i els usuaris, donant-los l’opció de triar per una o altra.
Es presentava també aquests dies, l’estudi ‘Realitats i Oportunitats. El disseny i l’empresa a Catalunya’. (PDF) Desenvolupat per l’Observatori del Disseny del FAD, dins del programa Disseny en Dades.
I és llàstima que els senyors d’Spanair no hagin tingut temps de llegir-lo. En el pròleg, Finn Lauritzen sentencia: ‘Les empreses que utilitzen el disseny com a eina estratègica en llurs processos d’innovació i com a eina de desenvolupament empresarial, són més innovadores i guanyen més diners que les empreses que no utilitzen el disseny o que només l’utilitzen per donar styling al producte’.
Doncs això, amb l’escassa informació amb la que comptàvem, exactament que havíem de triar? No hagués estat millor explicar-nos les virtuts d’ambdues propostes i mostrar-nos possibles futures aplicacions?
Cal “felicitar” l’estudi Morillas per la seva “professionalitat” en l’anàlisi i el disseny d’un nou logotip per Spanair. Ha aconseguit fer evolucionar la gràfica d’Adobe fins a donar-li ales a una companyia aèrea. Us proposo un exercici visual pràctic: 1) aneu a la web d’Adobe (http://www.adobe.es) i mireu les tonalitats de la seva gama de productes (Illustrator i Photoshop). 2) Ara aneu a la web d’un touroperador de viatges espanyol Ultramar (http://www.ultramarexpress.com). Ho haveu vist? 3) Finalment, busqueu una pàgina on es mostri el nou logotip de Spanair. Coincidencies? Casualitats? Un sol dissenyador en plantilla? Amortitzar una idea fins a extrems inadmissibles i sense ética? Això és el qiue fa gran un país de dissenyadors. Deixem el negoci a un d’aquests “gurús” del branding-naming-timing i potser que ens dediquem a fer d’altres coses éticament més correctes, potser dormirem millor.