Aquesta setmana el Futbol Club Barcelona rebia el trofeu de la Champions, que constituïa el triplet històric aconseguit enguany. De nou, el seu capità Carles Puyol, aixecava amb els braços la copa, tot oferint-la a l’afició.

Quan dissenyem, atorguem una sèrie de valors simbòlics als objectes, que els perfilen formalment. Identifiquem als objectes pel seu ús, però sovint també per la seva forma. I encara que desconeixem el significat, investigant, sovint l’acabem esbrinant.

I el trofeu que aixecà dimecres passat el capità del Barça, simbolitza ni més ni menys, el cap decapitat del rival. La copa dibuixa la forma del cap, el coll i l’espatlla, i s’aixeca triomfant, com a ofrena de la gesta als seguidors. També la famosa enciamera de la Copa Davis, evoca al recipient on es col·locava el cap derrotat de l’enemic.

Per sort, els temps canvien, i quan roden caps ja no ho fan en sentit figurat, i quan s’aixequen trofeus, aquests ja no són el cap decapitat dels rivals.

Visca el Barça!