objectar

segona fase

Arxivar per Juliol, 2008

Nous souvenirs

Diversos mitjans s’han fet ressò aquests dies de la voluntat del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, per a definir les principals icones que permetin identificar a la cultura catalana.

Diuen que els barrets mexicans i les castanyoles andaluses, no acaben d’ajustar-se a l’univers simbòlic del país, pel que es pretén sintetitzar nous elements més representatius. Friso per un nou manifest dels intel·lectualòides de la caverna.

El projecte, que compta amb un pressupost de 100.000 euros, s’ha encarregat a un equip format per l’Institut d’Estudis Catalans, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Foment de les Arts i del Disseny, amb l’objectiu d’elaborar un catàleg més plural i ajustat a la realitat del territor, que pugui competir amb barrets i castanyoles i permetre al visitant despistat adonar-se’n que al seu voltant pocs ben pocs bevem sangria, duem barrets mexicans i ballem sevillanes!

Anuncis

Gaudí en alerta roja

Adjunto el manifest redactat pel FAD per a la preservació del llegat d’Antoni Gaudí.

A mesura que amb el temps l’obra d’Antoni Gaudí adquireix una magnitud més rellevant i es va afermant en la seva universalitat, les intervencions o, més aviat, les depredacions que s’han fet de les seves obres van agafant un caire que exigeix prendre decisions valentes que posin fi a la contínua vulneració a la qual, contínuament, s’han vist sotmeses. Són diverses les obres que en aquests moments es troben en estat d’alerta roja, totes elles patrimoni de la humanitat, sobre les quals cal prendre unes resolucions que requereixen redreçar les coses. Qualsevol canvi o intervenció que es plantegi sobre aquestes, per insignificant que sembli, ha de ser tractat amb una mirada estricta i coneixedora que permeti consolidar l’obra sense vulnerar-la.

Cripta de la Colònia Güell

A causa de les obres de restauració realitzades des del 2002, s’han malmès de forma irreversible parts essencials del conjunt exterior i de l’interior de la cripta de la Colònia Güell, fet que ha desvirtuat totalment l’obra original de Gaudí i ha provocat un escàndol públic davant la comunitat internacional i la Convenció de la UNESCO. Els sotasignats demanem la restitució de la cripta al seu estat anterior al 2002 i la demolició de tots aquests afegits que aïllen, congelen, afebleixen i banalitzen el sentit original de l’obra de Gaudí, reduïda ara a un accident.

1. Demanem a les administracions públiques que sota cap concepte els responsables fins ara encarregats de l’obra segueixin actuant impunement.

2. Demanem la intervenció d’una organització internacional superior, com ara la UNESCO o ICOMOS, perquè confeccioni un relat exhaustiu dels danys soferts amb la finalitat de recuperar al màxim el que havia estat aquesta obra abans de les darreres intervencions.

Palau Güell

Després de patir una restauració molt qüestionada al seu moment, que en va desvirtuar el terrat i que va ser duta a terme pel mateix equip de la cripta de la Colònia Güell, l’edifici ha estat tancat al públic durant anys, envoltat del màxim secretisme. Alertats per les actuacions precedents, demanem que el mateix equip que avaluï els desperfectes soferts a la Colònia Güell faci el mateix al Palau Güell.

Com a primera mesura, exigim la destitució immediata de l’arquitecte responsable del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).

Casa Batlló

Arran de les obres de rehabilitació de la casa contigua, que fa xamfrà amb el carrer d’Aragó, l’entorn de protecció de la Casa Batlló ha estat vulnerat.

Durant el període de l’alcalde Porcioles es van aixecar quatre plantes que ja van suposar una agressió visual en superar la cornisa de l’obra de Gaudí molt per sobre del que l’arquitecte havia establert per a les cases confrontants.

Gaudí resolgué l’acord de la cornisa del futur edifici veí amb una orella que encara roman a la façana de la Casa Batlló, molt per sota de l’esmentat edifici.

Malgrat el canvi d’ús de la remunta i de la rehabilitació integral que s’ha portat a terme recentment, l’Ajuntament mai no ha tramitat l’ordre per exigir l’enderroc de les quatre plantes, ni s’han aturat les obres, tenint en compte que el 28 d’agost del 2005 es va aprovar el decret de la Conselleria de Cultura on es delimitava l’àmbit de protecció de la Casa Batlló i s’ordenava clarament l’enderroc de l’esmentada remunta.

Sagrada Família

La continuació de les obres de la Sagrada Família ha estat un tema recurrent i reiteradament debatut ja des dels primers manifestos signats per Le Corbusier, Gropius, Pevsner, etc. en contra de continuar-les. Sense un projecte d’acabament definit, amb un plantejament estructural totalment contrari a l’establert per Gaudí i sense cap respecte per la seva obra, les obres de la continuació han donat lloc, al llarg dels anys, a un seguit de greuges sistemàticament. Avui ja no se sap, ni es fa saber a ningú, on comença i on acaba l’obra de l’autor, mort abans de veure-la finalitzada. El que sobresurt és la mediocritat d’un grup de tècnics i promotors que, en el millor dels casos carregats de bona fe però submergits en un paternalisme anacrònic, utilitzen Gaudí, una vegada més, per llegar la seva empremta personal en detriment de l’obra original, deixada magníficament inacabada.

Ha passat massa temps des que el franquisme va engegar aquesta maquinària perversa. Per tant, denunciem els fets següents:

1. L’incompliment de les mínimes lleis democràtiques.

2. L’execució de l’obra sense cap permís municipal.

3. La despesa per construir un temple expiatori avui tan allunyat del pensament contemporani i sobretot quan a la nostra ciutat hi ha prioritats més urgents.

4. La pretensió d’una institució religiosa i privada d’expropiar la via pública i una illa de l’Eixample i d’aturar la construcció d’una infraestructura tan important com és el tren d’alta velocitat amb l’excusa de continuar explotant interessos que no corresponen als d’una nació laica i que, a més a més, atempten contra la ciutadania.

El resultat és una sèrie d’errades que han assentat una trista tradició, un precedent que ha marcat una falta de rigor a l’hora de remodelar o restaurar la majoria dels edificis de Gaudí. Deixem Gaudí tranquil!

Beth Galí
Presidenta del FAD

Maria del Mar Arnús
Crítica d’art, ACCA

Antoni Marí
Vicepresident de la Fundació Eina

Salvador Tarragó
President de SOS Monuments

Santiago Alcolea
President de l’Institut Ametller d’Art Hispànic

Glòria Bosch
Directora d’Art de la Fundació Vila Casas

Ramon Prat
President d’Actar

Carles M. Sanuy
Director de la Fundació Espai Guinovart

Salvador Giner
President de l’Institut d’Estudis Catalans

Leopoldo Rodés
President del Patronat Fundació Museu d’Art Contemporani de Barcelona

Manuel Borja-Villell
Director del Museu Reina Sofia

Rosa M. Malet
Directora de la Fundació Miró

Miquel Tàpies
President del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies

Vicenç Altaiò
Director de KRTU

Claret Serrahima
President del Cercle Artístic de Sant Lluc