objectar
segona faseArxivar per febrer, 2009
One Flag
Marc’s Flag és la proposta finalista del dissenyador manresà Marc Arroyo per al concurs One Flag. I es que fa uns mesos, el col·lectiu Adbusters convocà un concurs amb la finalitat de dissenyar una bandera per al Planeta. Una bandera que reflexionés sobre els reptes que les societats tenim en qüestions com la crisi energètica, la fam, les guerres o el deteriorament dels recursos naturals.
La proposta del jove dissenyador resident a Berlín, fou un cel blau de núvols. Una bandera que com explica, pretén representar la humanitat sense barreres culturals. Segons afirma el propi dissenyador: ‘I’m from a minority nation submitted to a flag that I don’t feel, but they say it has to be mine. With this the concept of a meaningful flag changes completely and becomes a symbol of oppression. Because of this, I don’t like flags in general. For this reason the idea of creating one was personally very challenging. A flag for the idea of global citizenship, free from any establishment or language’. First I thought that a flag can’t achieve this project. It has too much symbolism in itself. It shouldn’t be a flag. But maybe, it should be a flag that doesn’t need to be a flag. It needs to be a kind of spirit that people all over the world know and understand in their own way.
Per si el voleu votar i veure les propostes finalistes.
Safe Creative
Fa uns dies escrivia sobre Re-Crea, el registre de projectes impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i el BCD. Ara l’Álvaro em fa saber de l’existència de Safe Creative, un registre a nivell mundial i gratuït. El registre de Re-Crea té un cost mitjà de 15 euros per registre i una caducitat de tres anys.
Com Re-Crea, la finalitat de Safe Creative és el poder demostrar que una obra ha estat creada abans que un tercer, a efectes de probar l’originalitat de la mateixa. Com l’altre, no té efectes jurídics en els aspectes que afecten a la propietat industrial, sinó que protegeix estrictament la propietat intelectual de l’obra registrada.
Entre d’altres característiques, el registre permet reservar els drets de forma total o parcial -el que coneixem com a Creative Commons-. I ens facilita una etiqueta amb el codi del registre, el tradicional codi de barres o el no tant tradicional codi QR.
La bellesa del que funciona
Interessant article del dissenyador d’interacció Alfredo Calosci publicat a Soitu. Perquè la Bellesa (també) està en que les coses funcionin.
En los últimos tiempos hemos asistido a la introducción en el mercado de dispositivos que deben parte de su éxito comercial a su peculiar e innovadora modalidad de uso. Gracias al uso de diferentes tecnologías, basadas generalmente en el uso de acelerómetros y de software para la detección multitouch, productos como las consolas Wii de Nintendo, el iPhone y otros gadgets recientes de Apple, los móviles con ‘shake control’ de Sony Ericsson o las ‘mesas’ con tecnología ‘Surface’ de Microsoft, por citar sólo algunos casos conocidos, han revolucionado nuestra manera de relacionarnos con consolas de juego, teléfonos móviles, ordenadores portátiles y kioscos de información.
No es el precio, no es la ‘firma’ del diseñador, no es (sólo) su aspecto exterior ni tampoco la introducción de nuevas funciones en un objeto consolidado: lo que ha cambiado radicalmente en estos productos son las modalidades de interacción que hacen que podamos controlar estos dispositivos por medio de gestos.
Todos sabemos por experiencia que los dispositivos electrónicos no son siempre fáciles de usar. La posibilidad de controlarlos por medio de ‘gestos’ debería simplificarnos la vida y hacer que las cosas funcionen de manera más natural e intuitiva. Desde hace una veintena de años, hay quien habla específicamente de ‘diseño de interacción’ para referirse a estos aspectos de las disciplinas del diseño. Ante este fenómeno podríamos preguntarnos: ‘¿Ha cambiado en algo la manera con la que los diseñadores afrontan el diseño de objetos de producción industrial?’
Re-Crea
El BCD, juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, presentaren fa uns mesos Re-Crea. Un registre de creacions que té la finalitat de garantir l’autoria en presentar una proposta al client.
No es tracta d’un registre de propietat intel·lectual o industrial, sinó un certificat de disposició en una hora i una data concretes. Una solució ràpida que permet a l’usuari dipositar els documents a presentar en un servidor propietat de la Cambra de Comerç, qui donarà fe que el document hi ha estat registrat en la data en qüestió. No obstant, no certifica l’originalitat de la peça registrada. Mancat d’efectes legals, sí pot ser un element coercitiu per al client que en volgués fer un mal ús de la feina presentada.
Per a disposar d’una certa garantia legal, caldrà registrar-ne la propietat intel·lectual o industrial. Processos més cars i més lents. En aquest casos, caldria recórrer a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, a l’Oficina d’Harmonització del Mercat Interior o al Registre de la Propietat Intel·lectual.
Summa i Stua premis Nacionals
…espanyols, de disseny.
El BCD Barcelona Centre de Disseny, juntament amb el Ministerio de Ciencia e Innovación, han guardonat a l’estudi de disseny Summa, en la categoria professional i a l’empresa Stua, en la categoria d’empresa, com els principals artífexs del disseny del 2009. La veterana Summa, encapçalada per Conrad Llorens per ser ‘una de les primeres empreses de disseny multidisciplinar al nostre país, que amb una dimensió significativa, és capaç d’afrontar projectes de gran complexitat amb excel·lents resultats conceptuals i formals’.
Nascuda l’any 1989, de la mà de diversos socis, entre els qui es trobaven Mario Eskenazi, Claret Serrahima i Josep Maria Mir, només aquest darrer es manté vinculat a l’empresa. Entre les seves feines, el primer disseny de Pans & Company -l’actual és de Morillas Brand Design- la identitat dels Mossos d’Esquadra, del Port Vell de Barcelona, els Supermercats Suma, Derbi, Planeta, Applus o més recentment el redisseny de la identitat corporativa de RTVE i de BTV.
Stua, per la seva banda, naixia l’any 1983 a Astigarraga, de la mà de Jesus Gasca, amb l’objectiu de produir i distribuir mobiliari contemporani intemporal. Entre els seus principals dissenyadors, destaquen Joan Mora, Jon Gasca i el mateix Jesús Gasca. El jurat li ha atorgat el premi per ‘ser capaç de crear productes sobris, depurats i essencials al servei dels seus usuaris. L’atenció pels detalls en producte, comunicació i presentació, el que reflexa l’esperit de l’organització i la seva passió per tot allò en el que creuen’.
objectar 