objectar

segona fase

Arxivar per Desembre, 2008

L’arbre de Nadal

En arribar els primers cristians al nord d’Europa, descobriren que els bàrbars celebraven l’aniversari d’un dels seus déus, guarnint un arbre perenne. Aquest arbre simbolitzava l’arbre de l’Univers, anomenat diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel, Asgard i el Valhalla, i a les arrels més fondes, els inferns. Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea quedant-se’n el significat.

Sant Bonifaci, evangelitzador alemany, davant la mirada dels germans, agafà una destral i tallà l’arbre, el Diví Isdrasil; i en el seu plantà un pi, símbol de l’amor perenne de Déu, i l’adornà amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes, la llum de Jesucrist com la llum del món.

Viquipèdia

Anuncis

Nova bombona de butà

L’any 1987, naixia l’empresa Butano amb la missió de comercialitzar i distribuir gas butà envasat arreu de la península. Campsa i Repsol, foren els primers encarregats de la seva distribució, però anys més tard, l’empresa optà per a teixir una xarxa pròpia. De Cartagena a Madrid i amb plantes pròpies a València, Lleó i Barcelona.

Entrats els anys vuitanta i amb la liberalització del mercat, el Grup Repsol, es converteix en el propietari del que anomenaran Repsol Butano, convertint-se en el principal distribuïdor energètic de la Península.

Amb els anys, tant el color com la fisonomia característiques de la bombona, s’han anat impregnant en l’imaginari col·lectiu, convertint-los en destacades icones populars.

Ara, cinquanta anys més tard, Repsol ha decidit canviar el look de la tradicional bombona. I ho farà de la mà de l’empresa Amtrol Alfa i del premiat model Comet, dissenyat per Carlos Aguiar. Tenen previst un canvi progressiu de prop de mig milió de bombones en els formats de 6 i 11 litres. Un disseny més ergonòmic, i que amb la introducció d’un compost d’acer, fibra de vidre, resina i polipropilè, permetrà reduir-ne el pes i augmentar-ne la seguretat.

www.repsol.cat

40 anys de ratolins

El primer ratolí es presentà un 9 de Desembre de 1968. Fou davant l’expectació de prop d’un miler de persones congregades a la fira Fall Joint Computer Conference de San Francisco i de la mà del doctor Douglas Engelbart, com a cap visible d’un equip de vint enginyers que durant anys havien treballat en l’ Online System (NLS). Un sistema informàtic  poderós, però també complicat, que amb més de cinc-centes combinacions de tecles permetia multitud d’ordres. Clicant aquí podeu veure aquella memorable presentació.

El primer ratolí era de fusta i tenia un sol botó. No tenia bola, sinó que dos discs situats a la part inferior i col·locats perpendicularment en detectaven el moviment. Més tard arribaria la bola, el moviment del qual era detectat per dos corrons que milloraven la precisió respecte als discs originaris. Més tard encara, arribarien els sensors òptics.

Podeu veure aquí el funcionament d’aquell primer ratolí, i aquí saber-ne una mica més sobre Douglas Engelbart.

http://en.wikipedia.org/wiki/Douglas_Engelbart

Un mal disseny

Aquesta setmana es presentava el DHUB, l’acrònim de Disseny Hub Barcelona, el nou espai de l’Institut de Cultura de Barcelona i que tindrà com a objectius la promoció del món del disseny en les seves quatre disciplines. En Ramon Prat, en serà el comissari i la Marta Montmany, la directora dels Museus. De moment, el Palau Marquès de Llió, al carrer Montcada i el Museu de les Arts Decoratives, al Palau Reial de l’Avinguda Diagonal, seran alguns dels espais d’aquest nou centre, que preveu tenir enllestida per al 2011, la seva seu central. Un projecte de l’equip MBM, que potser seria millor replantejar-se.

Anem a pams. El projecte per al nou Centre del Disseny fou encomanat a concurs públic, resultant-ne guanyadors el veterà equip d’arquitectes MBM, liderat per Oriol Bohigas, David Mackay i Josep Martorell. Oriol Bohigas, actual director de l’Ateneu Barcelonès, havia estat entre d’altres càrrecs, director de la Fundació Miró i d’Edicions 62, delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, conseller urbanístic del mateix consistori i més tard, regidor de cultura.

El projecte fou redactat l’any 2001, sense concretar-ne els futurs usos i activitats que albergaria l’espai, que s’anaren definint posteriorment, i partint d’un emplaçament, la Plaça de les Glòries, que avui, catorze anys després de la seva construcció, s’està desmantellant.

L’edifici fou projectat doncs, en un entorn que a data d’avui ja no existeix. El doble nivell viari justificava l’alçada i les característiques formals d’un edifici, que malgrat redimensionar-se, mantindrà l’espectacular voladís que sobrevolava l’extingit cinturó viari. Per aquests i d’altres motius, algunes associacions de veïns han presentat diverses alegacions al projecte.

Tant la dilatació en el temps, com la falta de concreció de les necessitats de l’espai, així com les variacions arquitectòniques de l’emplaçament, fan necessari la reconsideració del projecte i l’elaboració d’un de nou. Potser més participatiu, però sobretot que acompleixi protocolàriament els fonaments d’un bon projecte. No pot ser que el futur centre de disseny, comenci amb un mal disseny.

www.dhub-bcn.cat