objectar

segona fase

Arxivar per Mai, 2009

Que tenen en comú…

Philippe Starck, Ross Lovegrove, Jaime Hayón i Karim Rashid?

Entre d’altres coses, que tots s’han hagut de disfressar alguna vegada per arribar on són. Que tots dediquen més temps a les relacions públiques que al disseny i que de tant en tant llencen frases lapidàries com la següent.

Preguntat* per si la seva posició com a professional de reputació li permet triar als clients, Ross Lovegrove contesta:

‘En una ocasió, Lamy em va contactar. Jo estava francament excitat, ja que si revisem la seva història, col·laboraren amb Mario Bellini i altres reconeguts professionals que els dissenyaren peces molt interessants. Així que em va semblar fantàstic. Em van trucar, vingueren a veure’m i als vaig dir: ‘Bé, què és el que volen? I respongueren: Un bolígraf per a una dona. I vaig replicar:  I que és un bolígraf per a una dona? A de ser rosa? En que consisteix exactament? I vaig afegir: crec que s’equivoquen, vostès no poden dirigir-se a algú amb la meva experiència i demanar-li quelcom concret. El que hauria d’interessar-los és saber el que jo crec que hauria de fer per vostès’. Vaig refusar aquella feina i vaig quedar molt content perquè no creia en ells’.

Senyors de Lamy, si busquéssin un dissenyador sense tants fums, ja saben on trobar-me.

*experimenta n. 63 pàg. 110

Anuncis

Nou logo d’Spanair

Avui finalitzava la tria del nou logotip d’Spanair des de que fa unes setmanes, els seus nous administradors decidien mantenir-ne el nom, però netejar-ne la imatge. I brindaven la possibilitat de triar entre dues opcions finalistes, món i deixant, als internautes.

Una opció perfectament legítima, en tant que s’ha contractat un disseny a un estudi professional, que ha derivat en dues opcions possibles i que s’intenta aconseguir la complicitat del personal i els usuaris, donant-los l’opció de triar per una o altra.

Es presentava també aquests dies, l’estudi ‘Realitats i Oportunitats. El disseny i l’empresa a Catalunya’. (PDF) Desenvolupat per l’Observatori del Disseny del FAD, dins del programa Disseny en Dades.

I és llàstima que els senyors d’Spanair no hagin tingut temps de llegir-lo. En el pròleg, Finn Lauritzen sentencia: ‘Les empreses que utilitzen el disseny com a eina estratègica en llurs processos d’innovació i com a eina de desenvolupament empresarial, són més innovadores i guanyen més diners que les empreses que no utilitzen el disseny o que només l’utilitzen per donar styling al producte’.

Doncs això, amb l’escassa informació amb la que comptàvem, exactament que havíem de triar? No hagués estat millor explicar-nos les virtuts d’ambdues propostes i mostrar-nos possibles futures aplicacions?

www.spanair.cat