objectar
segona faseArxivar per Setembre, 2008
Habitat 2008
Baixo a València per la fira. Diuen que enguany per la crisi, hi seran presents menys empreses. I ho constato. Absents alguns dels grans, també del Sidi. Tampoc gaires novetats, dinàmica cada cop més comuna i que afecta a totes les fires. La comunicació és cada vegada més ràpida i les novetats no volen esperar. Potser la cara més amable, la del Nude, l’espai destinat als joves dissenyadors. Una salutació a la gent d’Ebualà, que aquest any repeteixen. Hi són també Onda Arctica, la botiga finesa que fa pocs mesos ha obert tenda a Barcelona i alguns que ja van sonant com Enblanc, Attua i Nadadora.
A la fira, recullo també la guia Interni i el Pocket, la guia que ha editat d(x)i per a l’esdeveniment: Festes, presentacions i els principals actes que tindran lloc a la ciutat en motiu de la fira. Els envejo. També als qui comencen, i els obren les portes sense complexos. Potser que les empreses del Principat en prenguin nota.
Per la tarda, passejo per la ciutat. Hi ha coses que no canvien, com la Plaça Rodona i l’èxit dels brodats de la Pili i l’Amparín.
Començar de nou
Recordo que, un cop presentat el projecte final de carrera i amb les ganes de qui comença, amb uns amics vàrem muntar Alter Design. El que havia de ser un petit estudi que oferís serveis de disseny amb la mínima estructura que ens possibilitava un contacte més directe i uns preus més competitius. O això pensàvem. No va passar de la pàgina web.
Tocava doncs, enviar currículums i sol·licitar entrevistes. Recordo haver anat fins i tot a l’estudi del Mariscal, que per error m’havia convocat pensant que jo dissenyava pàgines web. Vaig començar fent pràctiques a Integral Design, més tard a Competitive Design Networks, avui Node, i amb la Gemma Bernal i els seus socis, avui Ramos & Bassols. Més tard treballaria amb en Gonzalo Milà, a Morillas Brand Design i aquest darrer any a Link Design, estudi hereu del que havia estat Item Design.
Ara, sis anys després i per diferents condicionants, -entre els quals el sobtat tancament de Link a Barcelona- començo de nou la partida. Amb la crisi de cara, des de casa i fins que aguanti.
Déus
Ja ho apuntava en un post anterior: un dels aspectes més diferencials de l’Índia és l’hinduisme, religió politeista de fa més de tres-mil cinc-cents anys de les tribus àries de l’Índia central. Les desenes de Déus als que beneeixen, no són més que representacions pictòriques dels diferents atributs de la divinitat. Un Déu únic i omnipresent representat per Brama, Vishnu i Shiva, i que pren cos en forma d’encarnacions, manifestacions, aspectes, símbols i vehicles.
Impressionants descripcions!
Shiva
Creador i destructor, representat mitjançant el ligam fàlic, que simbolitza el paper com a creador. El vehicle és el bou Nandi. El símbol, el trident. Shiva es coneix també com a Nataraja, ballarí còsmic el ball del qual, sacsejà el cosmos i creà el món. Viu al mont Kailash, a l’Himalayai i li agrada fumar haixix.
Shiva també es representa per mitjà de Bhairab. Té diversos braços i en cadascun hi aguanta una arma. És negre, balla sobre un cadàver, du una tassa feta d’un crani humà i sol anar acompanyat d’un gos.
Vishnu
El Déu protector. Té quatre braços i sosté quatre símbols: una petxina o sankha, una arma en forma de disc o chakra, un garrot o gada i una flor de lotus o padma. El seu vehicle és Garuad, l’home ocell. Vishnu disposa de deu encarnacions. La novena encarnació seria el mestre Buda –fet que no reconeixen els budistes que són una escissió de l’induisme. Finalment, la desena encarnació –encara per arribar- serà Kalki, el destructor, que arribarà quan Vishnu empunyi l’espasa que destruirà al món al final del Kaliyuga, l’era en que vivim.
Brahna
El Déu creador. Disposa també de quatre braços però a la diferencia dels anteriors, disposa també de quatre caps, que representarien la visió total.
Parvati
La Shakti de Shiva. (La Shakti es l’energia creativa o reproductora d’un Déu) Simbolitzat pel Yoni, ligam fàlic masculí, es manifesta de forma pacífica com a Parvati, Uma o Gauri, i com a temible, per Durga o l’esquelètica Kali, qui exigeix als mortals sacrificis de sang.
Ganesh
Déu de la prosperitat i el saber. Fill de Shiva i Parvati, té cap d’elefant, a qui deu després que el seu pare enfurismat, li tallés. Parvati llavors li obligà a tornar-li la vida del seu fill, però només ho pogué fer posant-li el cap del primer ésser viu que va trobar. Golafre, sol representar-se amb un queixal trencat, que ell mateix es trencà per llençar-lo a la lluna que se’n reia del seu sobreprès.
Hanuman
Déu mico, és un personatge important en el Ramayana. De caràcter viu, transmissor de confiança. Manté un estret vincle amb la medicina. El Ramayana relat la llegenda de que Rama necessitava desesperadament una herba que només creixia a l’Himalaya, pel que envià a hanuman a buscar-la. Quan aquest arribà, i havent-se oblidat del nom de la planta, decidí endur-se tota una Montana, on segur que Rama trobaria l’herba.
Paraules
Fou en territori internacional, a les portes del Nepal i en emplenar la paperassa per a obtenir el visat, que em preguntaren pel País, la Nacionalitat i l’Estat: Catalonia, Catalan and Spain -a falta d’altri, tampoc era qüestió que em deneguessin l’entrada per un defecte de forma-. Jo ho tinc molt clar, però veient el que escrivien altres companys de viatge, no sembla que tots els catalans ho tinguem tan clar. Uns per convicció, altres per por i massa per ignorància, no saben que fer davant situacions com aquesta.
Sovint escolto -i massa sovint dels qui només parlen una sola llengua- que les llengües hi són per entendre’ns. Però sovint, parlem la seva llengua i gairebé mai acabem entenent-nos.
Les paraules sí haurien de servir per entendre’ns. Però també massa sovint, pel desconeixement del seu significat o per la indefinició dels propis conceptes, acaben desorientant més que aclarint. Sapiguem doncs que volen dir País, Estat i Nacionalitat.
Anem a pams. País: Segons el Gran Diccionari de la llengua Catalana [cat] ‘Territori propi d’una ètnia determinada. Territori i població d’un estat independent’. Segons la Real Academia de la Lengua [rae] ‘Nación, región, província o territorio’. Segons El Cambridge Dictionary [cam] ‘An area of land that has its own government, army, etc’. (No tenim army, però tenim govern).
Sembla doncs, que tot seria País. Des d’Europa fins al barri de Sants. També doncs, Catalunya.
Continuem. Estat: [cat] ‘Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies’. [rae] ‘Conjunto de los órganos de gobierno de un país soberano. En el régimen federal, porción de territorio cuyos habitantes se rigen por leyes propias, aunque estén sometidos en ciertos asuntos a las decisiones de un gobierno común’. [cam] ‘A country or its government. A part of a large country with its own government’.
Segons aquestes definicions, són estat les entitats sobiranes o aquelles unitats administratives que formen part d’Estats que s’han constituït com a federals. Alguns d’ells; Alemanya, els Estats Units d’Amèrica, Mèxic o el mateix Nepal. Tant Espanya com França, s’articularen en llurs constitucions com a Estats. Un sota el regnat d’una monarquia parlamentaria i l’altre com a república constitucional. Per tant i per ara, els únics catalans amb estat propi són els ciutadans d’Andorra.
I acabem amb la que més m’agrada. Nacionalitat: [cam] ‘The official right to belong to a particular country. A group of people of the same race, religion, traditions, etc’. [cat] ‘Caràcter nacional, condició ètnica, política i institucional que constitueix una nació. En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d’autonomia’. [rae] ‘Condición y carácter peculiar de los pueblos y habitantes de una nación. Estado propio de la persona nacida o naturalizada en una nación. Comunidad autónoma a la que, en su Estatuto, se le reconoce una especial identidad histórica y cultural. Denominación oficial de algunas comunidades autónomas españolas’.
Ens trobem davant de dues excepcions. Com a definició oficial d’algunes comunitats autònomes espanyoles, la nostra nacionalitat seria o bé Catalunya o bé el País Valencià. Els ciutadans de Ses Illes i els Nord catalans, definits jurídicament com a Comunitat Autònoma i Regió, queden exclosos d’aquesta excepció.
Com a pertanyent a una nació determinada, caldrà buscar el significat de Nació. Som-hi: [rae] Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno. Territorio de ese país. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común’. [cat] ‘Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat’. [cam] ‘A country, especially when thought of as a large group of people living in one area with their own government, language, traditions, etc. A large group of people of the same race who share the same language, traditions and history, but who might not all live in one area’.
Ens trobem de nou, davant d’un concepte subjectiu. Atenent-nos però, a les diverses definicions i tenint en compte que els ciutadans dels Països Catalans som un grup de persones amb uns vincles determinats, que parlem un mateix idioma i que hem tingut una historia comuna que ens ha dotat d’una fesomia pròpia, és del tot correcte afirmar que la nostra nacionalitat és la catalana
Sense més problemes, em van concedir el visat i em van donar la benvinguda a la flamant república del Nepal. Esperem que per a la propera, tinguem ja Estat propi. Per ara, si més no, que serveixi als ignorants per a saber i als que tenen por, per a deixar de tenir-ne.
Welcome to India
‘Welcome to India’ foren les paraules d’un jove dàlit o intocable, que arrossegant-se per terra per les dues cames amputades, ens sorprengué tot demanant-nos almoina. Ja feia un parell de setmanes que voltàvem per l’Índia, i la misèria persistia en voler seguir-nos acompanyant.
Mahatma Gandhi aconseguiria fer fora als anglesos, però no a un sistema de castes que malgrat els anys i l’esforç de les administracions per combatre-les, continua encara massa present.
Fins a un 80% de la població malviu amb menys d’un euro i mig diaris. I d’aquests, un 20% no arriba als 30 cèntims. Pobresa i resignació, pròpies d’una religió que marca les pautes i determina les vides d’una gent que per convicció o per manca d’alternatives, s’aferra obstinadament a creure-hi.
Bressol de l’hinduisme, el budisme, el sikhisme i el jainisme, hi conviuen també, malgrat les tensions i algun atemptat, musulmans i cristians.
El major patrimoni, possiblement el magnífic llegat de temples naïfs i representacions espontànies d’uns déus, les històries dels quals semblen sortides d’un guió manga. Tot està descrit però la seva representació queda oberta a la interpretació estètica dels mortals, passatgers temporals d’una vida que no és seva i que els condicionarà en la següent.
Per ara, i a falta de res millor, continuaré sent agnostic.
objectar 