objectar

segona fase

Nova Etapa

Des d’ara, al bloc de l’ADI-FAD. L’Associació de Dissenyadors Industrials del Foment de les Arts i del Disseny.

www.adifad.org/blog

Anuncis

On Diseño

On diseño, la publicació degana de l’arquitectura i el disseny peninsular, presenta nova web. I sense complexes de fer-se la competència amb l’edició impresa, sorprenen amb una valuosa eina on a més d’esbossar-nos el número actual, ens faciliten informació d’activitats relacionades amb el disseny, l’art i l’arquitectura:

Exposicions, llibres, fires i premis, a més d’una interessant base de dades de productes, dissenyadors i empreses que imagino, amb el temps anirà incrementant. Feia temps que buscava un lloc com aquest. Merci!

www.ondiseno.com

Eleccions a l’ADI

Tindran lloc aquest proper dimecres a les 19.00h  a la seu del FAD. La candidatura que es presenta a l’elecció, està presidida per la Viviana Narotzky i incorpora algunes renovacions en Secretaria, Tesoreria i vocals. Adjunto el llistat d’objectius:

Edito: La candidatura que es presentà a l’elecció, presidida per Vivina Narotzky, amb vicepresidència de Mia Serra, amb Marta Feduchi com a secretària, Gemma Tost com a tesorera i Maite Felices, Jordi Llopis, María Ruiz, Niall O’Flynn, Marc Guitart i un servidor com a vocals, fou designada guanyadora per a rellevar la junta actual.

Explorar – Renovar

L’any 2010, l’ADI-FAD compleix 50 anys. Cinc dècades promocionant el disseny industrial, proporcionant visibilitat i recolzament a un àmbit en constant evolució. En aquest mig segle d’existència des de la seva fundació l’any 1960, tant la mateixa professió com els seus contextos han viscut profundes transformacions. Coincidint amb aquest aniversari, l’ADI-FAD ha d’activar-se com una plataforma oberta per a reflexionar sobre el paper del disseny ara i en el seu futur, explorant els nous reptes que es plantegen en un entorn professional cada vegada més globalitzat i interdisciplinar. l’ADI-FAD, com a institució de caràcter eminentment cultural, es proposa fomentar el debat entre els seus membres i amb la societat en general, creant espais de reflexió i actuació per a pensar i comunicar el disseny com a generador de riquesa, tant econòmica com cultural. D’aquesta manera, l’ADI-FAD buscarà també redefinir i actualitzar el seu propi enclavament institucional amb les noves prioritats de l’àmbit professional al que representa.

Visibilitzar – Comunicar

D’una banda, facilitar el diàleg i la comunicació entre l’ADI i els seus socis. Per a dur-ho a terme es renovarà completament la pàgina web de l’associació i s’integrarà el recent estrenat bloc de l’ADI, amb la intenció de crear una eina dinàmica, de fàcil accés, que afavoreixi la visibilitat de l’ADI, tant a nivell nacional com internacional, i la interacció amb la seva comunitat de socis. D’altra banda, reforçar el perfil internacional de l’associació mitjançant contactes amb associacions i institucions d’altres països. S’han iniciat ja converses amb ADI Itàlia, de cara a establir un Premi Europeu de disseny industrial. Així mateix, buscarem incrementar la transparència en la relació amb els socis, compartint informació tant pel que fa a projectes i àrees d’actuació com respecte als processos de gestió interna. Finalment, agilitzar la comunicació amb els mitjans per obtenir una major difusió de les activitats de l’ADI i la contribució professional i empresarial dels seus socis.

Col·laborar

El disseny compta al nostre país amb un panorama institucional divers, que reflexa un ventall d’interessos i prioritats dins de la professió, amb el món empresarial, l’educació i la cultura. L’ADI sempre ha buscat establir xarxes de col·laboració amb empreses i institucions, i volem treballar per consolidar les que existeixen i activar noves línies d’actuació. En particular, és fonamental el diàleg entre diferents àrees de la pràctica del disseny en un context professional que tendeix cap a la multidisciplinarietat. Per això, des de l’ADI-FAD ens proposem desenvolupar activament la possibilitat d’actuacions conjuntes amb les altres associacions del FAD, tant directament com de manera coordinada amb la Junta Gestora.

Viviana Narotzky – 10 Desembre 2009

Premis Delta 2009

Carrière Distalizer MB, un aparell de correcció ortodòncica ideat per a reduir el temps de correcció dental, ha estat el guanyador del Delta d’Or d’enguany. Un forma biomètica que mimetitza les funcions articulars de les articulacions, possibilitant el reposicionament de més d’una dent a la vegada. Un bon disseny, ideat per l’odontòleg Luis Carrière. Entre els finalistes, l’Ecofrego, un cubell amb dos separadors d’aigua, dissenyat per Josep Añols i Carlos Rivadulla per a Sistemas Ecológicos de Fregado y Limpieza, un sistema de col·locació de rajoles en sec, Pret-à-Porter, ideat pel departament tècnic de Roca Ceràmica, la nova bombona de butà de Repsol, dissenyada per Carlos Aguilar i l’Urbikes; una alternativa al bicing, que minimitza els problemes mecànics mitjançant un eix cardan i les punxades a les rodes, amb unes de massisses i que ha dissenyat Eduard Sentís per a Modular BPS i Tres; un escossell, dissenyat per Salvador Fábregas Perucho per a Urbes21.  Podeu entrar aquí per a veure tots els seleccionats i conèixer el jurat.

www.adifad.org

Mestres. La Cadena del FAD

El bon disseny del present ha d’atenir a les demandes del futur i també ha de reconèixer i assimilar les conquestes i els avenços del passat. Es per això que el FAD organitza, des del 2004, el cicle Mestres. La Cadena del FAD, un cicle d’homenatges que reconeix la trajectòria d’alguns dels socis més il·lustres del FAD. Aquest any celebrem la sisena edició de La Cadena amb la mateixa voluntat de sempre: distingir l’excel·lència dels mestres i, a la vegada, donar l’oportunitat a les noves generacions que coneguin la seva experiència.

J. M. Massana i J. M. Tremoleda, dissenyadors industrials i ànima de Mobles 114, l’empresa que van fundar juntament amb Mariano Ferrer l’any 1973 i que els va servir per materialitzar els seus dissenys. Objectes intemporals, concebuts com l’harmonització dels valors humanístics amb els valors industrials. Recepta que amb els anys els ha permès a molts d’ells convertir-se en icones del disseny del nostre país.

Van iniciar el camí una tardor de 1973, al número 114 del carrer d’Enric Granados, segurament més preocupats per gaudir del trajecte que per atrapar horitzons, avançant amb passos ferms i deixant nítides petjades que han perdurat en el temps. La prestatgeria «Tria», el llum «Gira» (dissenyat juntament amb Mariano Ferrer), el banc «Marina» o les taules «Pey» són alguns objectes dissenyats per J. M. Massana i J. M. Tremoleda. Juntament amb objectes d’altres dissenyadors, com ara el penja-robes «Ona», la butaca «Torres Clavé», les cadires «Gimlet», la setrillera «Marquina» o el tamboret «Flod», formen part avui dia del catàleg de l’empresa i del patrimoni del país.

Objectes útils, discrets i amables, amb els quals convivim gairebé sense adornar-nos-en. Un testimoni excepcional de perseverança i coherència, amb el qual el FAD inaugura la sisena edició del cicle Mestres. La Cadena del FAD, i que té com a objectiu repassar i reconèixer públicament la tasca professional d’alguns dels socis més emblemàtics i donar-la a conèixer a les noves generacions.

www.fad.cat

Vuergonya aliena

Vueling, en motiu de batejar als nous avions provinents de la fusió amb Clickair, convocà fa unes setmanes un concurs per a la tria de noms. 65.000 idees, a quina pitjor. Almenys les finalistes: Al mal tiempo, buen Vueling, Vueling que te quiero Vueling, Vueling, all the people Vueling, All you need is Vueling o How are you? I’m Vueling! foren algunes de les cinquanta propostes finalistes de les mes de 65.000 propostes enviades. Al final, la companyia s’ha decidit per Ready, steady, Vueling, que amb 16.767 vots, s’ha avançat al I want to Vueling, How are you? I’m Vueling i My name is Ling. Vue Ling. Impressionant!

Potser serà qüestió de fer cas a aquella sublim campanya que deia: No facis el tonting!

www.vueling.cat

Realitats i Oportunitats

Fa unes setmanes, l’Observatori del Disseny presentava l’informe ‘Realitats i Oportunitats. El disseny i l’empresa a Catalunya’ (podeu descarregar-vos aquí el .pdf) L’estudi ha estat coordinat per l’Ariel Guersenzvaig, blocaire i responsable de disseny d’interacció i gràfic de l’Escola Elisava. L’estudi, contrastat amb més de 400 empreses i professionals de diversos àmbits del disseny, fa una aproximació a la realitat del disseny en la indústria del nostre país. I revela algunes dades reveladores de l’estat del disseny en el món empresarial.

Així, vuit de cada deu empreses han emprat serveis de disseny en els darrers anys. Un 73% en serveis de disseny gràfic, un 53% en serveis de disseny insustrial, un 39% en serveis de disseny d’espais i un 35% en disseny de processos, i cada vegada més s’incorpora no només com un element d’implementació sinó com un plantejament estratègic de la mateixa. Els sectors industrials i de la construcció, són els que més incorporen els serveis de disseny, mentre que l’hosteleria i el comerç, ho fan en menor mesura. A més a més, l’estudi indica que com més grans són les empreses, major és la implantació del disseny.

La presència del disseny s’explica per tendències socials i de mercat en un 43%, augmentar la presència en nous nínxols de mercat en un 38%, com a factor competitiu en un 28% i per demanda dels usuaris i per a reduir costos, en un 8 i 4,5%, respectivament.

Els serveis de disseny gràfic són els únics que majoritàriament s’externalitzen, mentre que els de disseny de producte, de processos i d’espais, majoritàriament es desenolupen de forma interna en la mateixa empresa.

Finalment, destaca que sis de cada deu empreses contracten serveis de disseny relacionats amb canvis estètics, ens trobem -explica l’estudi- en el segon estadi del disseny: ‘l’styling’, a camí entre el primer, el ‘no disseny’ i el tercer, el ‘disseny com a procés’, però lluny del quart, ‘el disseny com a innovació’.

www.fadweb.org/observatori