objectar

segona fase

Arxivar per Abril, 2009

Nova Junta del FAD

Assemblea mogudeta la d’ahir al FAD. Un cop fet el balanç de les activitats realitzades al llarg de l’any i presentada la nova web, s’havia de votar la nova candidatura per als propers anys. I ai las! cap candidatura s’havia presentat en el termini previst pels estatuts. Però se n’havia organitzat una a corre-cuita, que esdevenia l’única candidatura a ser votada. Fins i tot Europa Press, dóna avui per guanyadora la candidatura, malgrat ni tan sols va arribar a votar-se.

La nova candidatura, encapçalada per l’arquitecte José María Torres Nadal (Cieza, Múrcia, 1947) està formada per Guillem Augé, Patrícia Gabancho, Albert Garcia Espuche, Salvador Rueda, Martín Azúa, Olga Subirós i Joan Trullén. I es donà a conèixer als socis el dia abans de les eleccions amb una discreta declaració d’intencions, on entre d’altres, declara ‘la voluntat de multiplicar per tres els socis de l’entitat’. Faran bé almenys, de fer-se’n socis ells!

A petició d’alguns dels assistents, i per votació a mà alçada, es decidí ajornar tres mesos la votació. Temps suficient per a elaborar alguna possible nova candidatura i per a què la presentada pugui conèixer una mica millor el funcionament intern del FAD i especialment de les entitats que en formen part.

www.fad.cat

Game Boy

Quan encara recordo perfectament batallant per aconseguir una Game Boy -que per cert, trigaria anys en acoseguir- llegeixo aquests dies que enguany, el gran èxit comercial de Nintendo compleix vint anys. Amb un pes de 300 grams i 4 centímetres de gruix, permetia carregar jocs de forma intercanviable, així com jugar amb d’altres usuaris de la preuada consola portàtil.

D’aquells primers models se’n van vendre més de 100 milions d’unitats, rècord que no tornarien a repetir fins la recent Nintendo DS, que de nou ha superat l’astronòmica xifra. Entre elles han passat desenes de consoles amb petites millores poc substancials, entre les quals la Game Boy Color, l’Advanced, el Pocket, l’Advance SP o la darrera Micro, que es veié àmpliament superada per la competidora PSP de Sony.

Amb la Game Boy, aparegueren més de 500 jocs, molts d’ells provinents de la NES (Nintendo Entertainment System) i amb ells les fantàstiques aventures del Mario i el Luigi, probablement els personatges més populars de Nintendo. Avui, Game Boy ha estat substituïda per la Nintendo DS, un nou èxit comercial que en poquissim temps superà de nou els 100 milions d’unitats venudes. Amb la DS, la companyia nipona torna a situar-se al cap davant del món de l’entreteniment, ampliant aquesta vegada el seu públic objectiu a un variat conglomerat d’edats i procedències.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Nintendo

Pritzker 2009

Nascut a Basilea l’any 1943, Peter Zumthor és un d’aquells grans arquitectes silenciosos. Format inicialment com a fuster, l’any 1963 iniciaria els estudis d’arquitectura a la Kunstgewerbeschule de la seva ciutat natal. L’any 1970, fou nomenat arquitecte del Departament de Preservació de Monuments del cantó de Graubünden i finalment l’any 1979, obriria un petit estudi enmig dels Alps, a la petita ciutat de Haldenstein.

La seva feina, poc prolífera però d’exquisida qualitat, l’ha fet principalment al cantó suïs on establiria l’estudi, malgrat els darrers anys, la projecció d’obres com l’Spa de l’Hotel Therme, a Vals o la capella de Sant Benet a Sumvitg, el portarà a treballar puntualment en alguns projectes a Alemanya o Àustria. Amb un reduït equip de no més de vint persones, Zumthor admet treballar com un escultor. No percep un projecte sense un material, al que juntament amb l’ordenament de l’espai, prioritza per sobre la forma.

Probablement, l’alcalde Hereu mai pugui fer-se la foto amb el senyor Zumthor. I potser algun dia, el petit cantó suís de Graubünden, tingui més interès que el previsible  parc temàtic, al que hauran convertint la ciutat de Barcelona.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Peter_Zumthor