Bhagavad-Gita

Agost 3, 2008 a les 5:06 pm · Arxivat sota Articles

Poema filosòfic sànscrit, on es descriuen les ensenyances del Déu Krishná al seu amic i deixeble Àrjuna. Forma part del Mahabharata, la gran epopeia filosofico-religiosa índia.

Perquè et preocupes? De qui tens por? Qui et podria ferir? L’ànima no neix ni mor. El què passà fou bo, el que està passant és bo i el que passarà serà bo també. No lamentis el passat i tampoc et preocupis pel futur; la vida sempre segueix igual.

Relament has perdut el que plores? Què portaves que hagis perdut? No portaves res; el que tens és d’aquí i el que deixaràs, aquí quedarà. Has vingut sense res i te n’aniràs sense res. El que has tingut i el que deixaràs, és del mateix Déu. Amb les mans buides vingueres i te n’aniràs de la mateixa manera, amb les mans buides també. El que avui és teu, fou d’algú ahir i demà serà d’altri. La causa de la teva pena i el teu sofriment, és pensar que això és teu.

El canvi és la norma del món. El que entens com la mort, en realitat és la vida. Avui ets l’amo de tot i demà seràs l’amo de res. El que és meu, el que és teu, allò petit, allò gran, el que és nostre, el que és dels demés…Allunya tot això de la ment y dels teus pensaments! Només llavors tot serà teu i el que és més important, tu seràs de tots.

Aquest cos no és teu i tampoc tu pertanys a aquest cos. Els elements de la natura, el foc, l’aigua, la terra i l’aire, venen de la natura i tornaran a ella. Només queda l’ànima. Llavors, qui ets tu? El teu únic recurs és posar-te en mans de Déu.

Si comprens això, estaràs lliure de la por i de les preocupacions mundanes.

Comentaris