objectar
segona faseArxivar per Juny, 2009
Realitats i Oportunitats
Fa unes setmanes, l’Observatori del Disseny presentava l’informe ‘Realitats i Oportunitats. El disseny i l’empresa a Catalunya’ (podeu descarregar-vos aquí el .pdf) L’estudi ha estat coordinat per l’Ariel Guersenzvaig, blocaire i responsable de disseny d’interacció i gràfic de l’Escola Elisava. L’estudi, contrastat amb més de 400 empreses i professionals de diversos àmbits del disseny, fa una aproximació a la realitat del disseny en la indústria del nostre país. I revela algunes dades reveladores de l’estat del disseny en el món empresarial.
Així, vuit de cada deu empreses han emprat serveis de disseny en els darrers anys. Un 73% en serveis de disseny gràfic, un 53% en serveis de disseny insustrial, un 39% en serveis de disseny d’espais i un 35% en disseny de processos, i cada vegada més s’incorpora no només com un element d’implementació sinó com un plantejament estratègic de la mateixa. Els sectors industrials i de la construcció, són els que més incorporen els serveis de disseny, mentre que l’hosteleria i el comerç, ho fan en menor mesura. A més a més, l’estudi indica que com més grans són les empreses, major és la implantació del disseny.
La presència del disseny s’explica per tendències socials i de mercat en un 43%, augmentar la presència en nous nínxols de mercat en un 38%, com a factor competitiu en un 28% i per demanda dels usuaris i per a reduir costos, en un 8 i 4,5%, respectivament.
Els serveis de disseny gràfic són els únics que majoritàriament s’externalitzen, mentre que els de disseny de producte, de processos i d’espais, majoritàriament es desenolupen de forma interna en la mateixa empresa.
Finalment, destaca que sis de cada deu empreses contracten serveis de disseny relacionats amb canvis estètics, ens trobem -explica l’estudi- en el segon estadi del disseny: ‘l’styling’, a camí entre el primer, el ‘no disseny’ i el tercer, el ‘disseny com a procés’, però lluny del quart, ‘el disseny com a innovació’.
Copa, Lliga i Champions!
Aquesta setmana el Futbol Club Barcelona rebia el trofeu de la Champions, que constituïa el triplet històric aconseguit enguany. De nou, el seu capità Carles Puyol, aixecava amb els braços la copa, tot oferint-la a l’afició.
Quan dissenyem, atorguem una sèrie de valors simbòlics als objectes, que els perfilen formalment. Identifiquem als objectes pel seu ús, però sovint també per la seva forma. I encara que desconeixem el significat, investigant, sovint l’acabem esbrinant.
I el trofeu que aixecà dimecres passat el capità del Barça, simbolitza ni més ni menys, el cap decapitat del rival. La copa dibuixa la forma del cap, el coll i l’espatlla, i s’aixeca triomfant, com a ofrena de la gesta als seguidors. També la famosa enciamera de la Copa Davis, evoca al recipient on es col·locava el cap derrotat de l’enemic.
Per sort, els temps canvien, i quan roden caps ja no ho fan en sentit figurat, i quan s’aixequen trofeus, aquests ja no són el cap decapitat dels rivals.
Visca el Barça!
objectar 