‘Welcome to India’ foren les paraules d’un jove dàlit o intocable, que arrossegant-se per terra per les dues cames amputades, ens sorprengué tot demanant-nos almoina. Ja feia un parell de setmanes que voltàvem per l’Índia, i la misèria persistia en voler seguir-nos acompanyant.
Mahatma Gandhi aconseguiria fer fora als anglesos, però no a un sistema de castes que malgrat els anys i l’esforç de les administracions per combatre-les, continua encara massa present.
Fins a un 80% de la població malviu amb menys d’un euro i mig diaris. I d’aquests, un 20% no arriba als 30 cèntims. Pobresa i resignació, pròpies d’una religió que marca les pautes i determina les vides d’una gent que per convicció o per manca d’alternatives, s’aferra obstinadament a creure-hi.
Bressol de l’hinduisme, el budisme, el sikhisme i el jainisme, hi conviuen també, malgrat les tensions i algun atemptat, musulmans i cristians.
El major patrimoni, possiblement el magnífic llegat de temples naïfs i representacions espontànies d’uns déus, les històries dels quals semblen sortides d’un guió manga. Tot està descrit però la seva representació queda oberta a la interpretació estètica dels mortals, passatgers temporals d’una vida que no és seva i que els condicionarà en la següent.
Per ara, i a falta de res millor, continuaré sent agnostic.
objectar 
Deixa un comentari