Ja ho apuntava en un post anterior: un dels aspectes més diferencials de l’Índia és l’hinduisme, religió politeista de fa més de tres-mil cinc-cents anys de les tribus àries de l’Índia central. Les desenes de Déus als que beneeixen, no són més que representacions pictòriques dels diferents atributs de la divinitat. Un Déu únic i omnipresent representat per Brama, Vishnu i Shiva, i que pren cos en forma d’encarnacions, manifestacions, aspectes, símbols i vehicles.
Impressionants descripcions!
Shiva
Creador i destructor, representat mitjançant el ligam fàlic, que simbolitza el paper com a creador. El vehicle és el bou Nandi. El símbol, el trident. Shiva es coneix també com a Nataraja, ballarí còsmic el ball del qual, sacsejà el cosmos i creà el món. Viu al mont Kailash, a l’Himalayai i li agrada fumar haixix.
Shiva també es representa per mitjà de Bhairab. Té diversos braços i en cadascun hi aguanta una arma. És negre, balla sobre un cadàver, du una tassa feta d’un crani humà i sol anar acompanyat d’un gos.
Vishnu
El Déu protector. Té quatre braços i sosté quatre símbols: una petxina o sankha, una arma en forma de disc o chakra, un garrot o gada i una flor de lotus o padma. El seu vehicle és Garuad, l’home ocell. Vishnu disposa de deu encarnacions. La novena encarnació seria el mestre Buda –fet que no reconeixen els budistes que són una escissió de l’induisme. Finalment, la desena encarnació –encara per arribar- serà Kalki, el destructor, que arribarà quan Vishnu empunyi l’espasa que destruirà al món al final del Kaliyuga, l’era en que vivim.
Brahna
El Déu creador. Disposa també de quatre braços però a la diferencia dels anteriors, disposa també de quatre caps, que representarien la visió total.
Parvati
La Shakti de Shiva. (La Shakti es l’energia creativa o reproductora d’un Déu) Simbolitzat pel Yoni, ligam fàlic masculí, es manifesta de forma pacífica com a Parvati, Uma o Gauri, i com a temible, per Durga o l’esquelètica Kali, qui exigeix als mortals sacrificis de sang.
Ganesh
Déu de la prosperitat i el saber. Fill de Shiva i Parvati, té cap d’elefant, a qui deu després que el seu pare enfurismat, li tallés. Parvati llavors li obligà a tornar-li la vida del seu fill, però només ho pogué fer posant-li el cap del primer ésser viu que va trobar. Golafre, sol representar-se amb un queixal trencat, que ell mateix es trencà per llençar-lo a la lluna que se’n reia del seu sobreprès.
Hanuman
Déu mico, és un personatge important en el Ramayana. De caràcter viu, transmissor de confiança. Manté un estret vincle amb la medicina. El Ramayana relat la llegenda de que Rama necessitava desesperadament una herba que només creixia a l’Himalaya, pel que envià a hanuman a buscar-la. Quan aquest arribà, i havent-se oblidat del nom de la planta, decidí endur-se tota una Montana, on segur que Rama trobaria l’herba.
objectar 
Deixa un comentari