Homenatge del Fad al Grup Transatlàntic i a La Nave, testimonis de primera mà, del disseny dels anys 80 al nostre país.
‘El temps destil·larà allò de la nostra època que n’és substancial, i s’encarregarà de posar cada cosa al seu lloc’. Vint anys després, el FAD en fa homenatge en una sala transvestida de Nick Havanna i amb els membres del grup asseguts al tamburet Frenesí, probablement la icona que millor resumeix l’esperit del grup, que naixia l’any 1984 i treballaria conjuntament fins el 1989.
Fundadat per Ramon Benedito, Lluís Morillas i Josep Puig, testimonis de primera mà dels anys més efervescents del disseny a casa nostra. Probablement, el major llegat del grup hagi estat la capacitat saccejadora i l’atracció mediàtica d’una disciplina, fins llavors desconeguda per a molts.
El seu treball, malgrat ser materialitzat en productes utilitaris, no buscava tant la industrialització, sinó l’experimentació del propi procés creatiu del projecte. D’esperit trangressor i llenguatge sensual/eròtic i tecnològic, una combinació explosiva que no deixà a ningú indiferent. Mobles Sensuals, el tamboret Frenesí, la cadira Seductora, Mobles Eterns o Mobles Trascendentals, foren algunes de les obres en les que treballaren.
I mentres, al País Valencià, els grups Caps i Mans (Eduardo Albors, Jose Juan Belda, Nacho Lavernia i Luis Lavernia) i Enebecé (Daniel Nebot, Paco Bascuñán i Lorenzo Company) s’embarcaven a La Nave (1984-1991), a qui també s’integrarien Marisa Gallén, Sandra Figuerola, Carlos Bento i Luis González. Dissenyadors gràfics, de producte i interioristes, que articulaven projectes conjunts i d’altres de forma independent.
També al sud, els vuitanta foren el revolsiu d’un canvi generacional responsable de l’integració del concepte disseny a l’imaginari col·lectiu. Entre les obres a destacar, productes per a Gandía Blasco, Feber, Toi, l’Impiva, Indústries Saludes, Alessi, Tombow o la mateixa Generalitat Valenciana, a qui redissenyaren símbol i escut.
objectar 
Deixa un comentari